Els nens i nenes de l'escola Mossèn Jacint Verdaguer han escollit el conte EN JAUME I LA MONGETERA MÀGICA
Hi havia una vegada un nen anomenat Jaume que vivia sol amb la seva mare en una cabana d’un bosc,
sense pare perquè feia temps que havia mort. Per poder viure havien d’aconseguir diners i treballar
molt, però cada cop era més difícil, així que la mare va decidir enviar a en Jaume a la ciutat per intentar
vendre l’única vaca que tenien.
El nen va iniciar el seu recorregut, primer va lligar bé l’animal, li va donar aigua i es va posar en marxa.
Però a meitat de camí es va trobar amb un home que li va oferir fer un canvi. –Noi, que et sembla si et
dono mongetes màgiques i meravelloses a canvi de la teva vaca, et prometo que et donaran molt bona
sort!
En Jaume va acceptar el canvi, va pensar que seria una bona idea. Va tornar a casa seva tot content i li
va explicar a la seva mare el tracte que havia fet. Però ella va quedar molt disgustada, no li va agradar,
va agafar les mongetes, les va llençar per la finestra I va començar a plorar perquè no sabia què farien
ara.
A l’endemà, en Jaume es va despertar i en mirar per la finestra va tenir una gran sorpresa, les mongetes
havien crescut durant la nit i s’havien fet branques enormes que arribaven molt amunt. Ràpidament va
començar a enfilar-se per la planta i pujant, pujant va arribar a un país desconegut entre els núvols.
Va veure un castell, es va apropar i va entrar. Allà hi havia un gegant malvat que li agradava menjar nens
i una gallina que posava ous, però diferents de la resta perquè cada dia posava un ou d’or.
En veure-ho, en Jaume va esperar que el gegant s’adormís, va agafar la gallina, va fugir corrents fins la
mongeta i va baixar fins arribar a terra, a la seva cabana. Li va donar la gallina a la seva mare que es va
quedar molt sorpresa i contenta perquè així cada dia aconseguirien un ou d’or.
Cada dia venien l’ou d’or que posava la gallina però un dia va morir de vella. Llavors, en Jaume va decidir
tornar a pujar per la mongetera. Va anar cap al castell, es va amagar darrera una cortina i va veure que
l’amo del castell, el gegant, comptava monedes d’or que treia d’una bossa de cuir.
En Jaume va esperar que el gegant s’adormís, va entrar, va agafar el sac d’or i va començar a córrer cap
a la mongetera per baixar fins a la seva cabana.
D’aquesta manera mare i fill van tenir diners per viure molt de temps, però va arribar un dia que
aquesta bossa de cuir plena de diners es va buidar completament i llavors, en Jaume va decidir pujar per
tercera vegada per la planta. Un cop va arribar al castell va veure que el gegant tenia una caixeta que
cada cop que aixecava la tapa deixava caure una moneda d’or.
Va esperar i quan el gegant va sortir de l’habitació deixant la caixeta, en Jaume va aprofitar per agafar-la
i guardar-se- la. A més a més, com que havia vist una arpa que tocava música molt delicada sense que
ningú la fes anar i que feia que el gegant es quedés adormit, va aprofitar per també endur-se- la. Va
córrer amb l’arpa però com estava encantada, tan aviat com va posar-se a córrer, aquesta va començar
a cridar:
- Amo, Senyor meu! Desperti! Que ‘estan robant!
El gegant va despertar i va sentir els crits des de fora del Castell:
- Amo, Senyor meu! Desperti! Que m’estan robant!
I veient el que succeïa, va sortir corrents a perseguir el lladre. Llavors va cridar:
- Així que eres tu, lladregot! Vine aquí que et menjaré! Torna’m tot el que m´has robat!
En Jaume sentia que cada cop el gegant s’acostava més i més amb les seves passes enormes. El noi va
veure la mongetera, va baixar ràpidament i es va sentir salvat. Però ben aviat va observar com el gegant
estava disposat a baixar darrera seu. Llavors, en Jaume va cridar a la seva mare:
- Mare, mare, porta’m la destral!
I la mare veient que el gegant s’acostava ràpidament va fer cas, li va portar la destral amb la que en
Jaume va tallar la mongetera. De seguida, el gegant va caure al terra. En despertar del cop, va veure en
Jaume i la seva mare preocupats pel que havien fet. Ells van explicar al gegant que tot ho havien fet
perquè ja no sabien com ser feliços i aconseguir prou diners per mantenir tot el que tenien com abans
de morir el pare. El gegant que se sentia molt sol els va entendre i va decidir compartir amb ells el que li
quedava en aquell nou país, la caixeta màgica, però a canvi havien d’esforçar-se i continuar treballant
dia a dia. Així tots van ser feliços com anissos!!
I conte contat, ja s’ha acabat! Si vols més t’has d’esforçar i posar-te a imaginar! Sort, veuràs com
gaudiràs!
Versió dels alumnes/as de 3r A i B de primària de
l’escola Mossèn Jacint Verdaguer
