dimecres, 16 de novembre de 2016

dimarts, 15 de novembre de 2016

Conte de l'escola Mossèn Jacint Verdaguer

Els nens i nenes de l'escola Mossèn Jacint Verdaguer han escollit el conte EN JAUME I LA MONGETERA MÀGICA

Hi havia una vegada un nen anomenat Jaume que vivia sol amb la seva mare en una cabana d’un bosc,
sense pare perquè feia temps que havia mort. Per poder viure havien d’aconseguir diners i treballar
molt, però cada cop era més difícil, així que la mare va decidir enviar a en Jaume a la ciutat per intentar
vendre l’única vaca que tenien.
El nen va iniciar el seu recorregut, primer va lligar bé l’animal, li va donar aigua i es va posar en marxa.
Però a meitat de camí es va trobar amb un home que li va oferir fer un canvi. –Noi, que et sembla si et
dono mongetes màgiques i meravelloses a canvi de la teva vaca, et prometo que et donaran molt bona
sort!
En Jaume va acceptar el canvi, va pensar que seria una bona idea. Va tornar a casa seva tot content i li
va explicar a la seva mare el tracte que havia fet. Però ella va quedar molt disgustada, no li va agradar,
va agafar les mongetes, les va llençar per la finestra I va començar a plorar perquè no sabia què farien
ara.
A l’endemà, en Jaume es va despertar i en mirar per la finestra va tenir una gran sorpresa, les mongetes
havien crescut durant la nit i s’havien fet branques enormes que arribaven molt amunt. Ràpidament va
començar a enfilar-se per la planta i pujant, pujant va arribar a un país desconegut entre els núvols.
Va veure un castell, es va apropar i va entrar. Allà hi havia un gegant malvat que li agradava menjar nens
i una gallina que posava ous, però diferents de la resta perquè cada dia posava un ou d’or.
En veure-ho, en Jaume va esperar que el gegant s’adormís, va agafar la gallina, va fugir corrents fins la
mongeta i va baixar fins arribar a terra, a la seva cabana. Li va donar la gallina a la seva mare que es va
quedar molt sorpresa i contenta perquè així cada dia aconseguirien un ou d’or.
Cada dia venien l’ou d’or que posava la gallina però un dia va morir de vella. Llavors, en Jaume va decidir
tornar a pujar per la mongetera. Va anar cap al castell, es va amagar darrera una cortina i va veure que
l’amo del castell, el gegant, comptava monedes d’or que treia d’una bossa de cuir.
En Jaume va esperar que el gegant s’adormís, va entrar, va agafar el sac d’or i va començar a córrer cap
a la mongetera per baixar fins a la seva cabana.
D’aquesta manera mare i fill van tenir diners per viure molt de temps, però va arribar un dia que
aquesta bossa de cuir plena de diners es va buidar completament i llavors, en Jaume va decidir pujar per
tercera vegada per la planta. Un cop va arribar al castell va veure que el gegant tenia una caixeta que
cada cop que aixecava la tapa deixava caure una moneda d’or.
Va esperar i quan el gegant va sortir de l’habitació deixant la caixeta, en Jaume va aprofitar per agafar-la
i guardar-se- la. A més a més, com que havia vist una arpa que tocava música molt delicada sense que
ningú la fes anar i que feia que el gegant es quedés adormit, va aprofitar per també endur-se- la. Va
córrer amb l’arpa però com estava encantada, tan aviat com va posar-se a córrer, aquesta va començar
a cridar:
- Amo, Senyor meu! Desperti! Que ‘estan robant!
El gegant va despertar i va sentir els crits des de fora del Castell:
- Amo, Senyor meu! Desperti! Que m’estan robant!
I veient el que succeïa, va sortir corrents a perseguir el lladre. Llavors va cridar:

- Així que eres tu, lladregot! Vine aquí que et menjaré! Torna’m tot el que m´has robat!
En Jaume sentia que cada cop el gegant s’acostava més i més amb les seves passes enormes. El noi va
veure la mongetera, va baixar ràpidament i es va sentir salvat. Però ben aviat va observar com el gegant
estava disposat a baixar darrera seu. Llavors, en Jaume va cridar a la seva mare:
- Mare, mare, porta’m la destral!
I la mare veient que el gegant s’acostava ràpidament va fer cas, li va portar la destral amb la que en
Jaume va tallar la mongetera. De seguida, el gegant va caure al terra. En despertar del cop, va veure en
Jaume i la seva mare preocupats pel que havien fet. Ells van explicar al gegant que tot ho havien fet
perquè ja no sabien com ser feliços i aconseguir prou diners per mantenir tot el que tenien com abans
de morir el pare. El gegant que se sentia molt sol els va entendre i va decidir compartir amb ells el que li
quedava en aquell nou país, la caixeta màgica, però a canvi havien d’esforçar-se i continuar treballant
dia a dia. Així tots van ser feliços com anissos!!
I conte contat, ja s’ha acabat! Si vols més t’has d’esforçar i posar-te a imaginar! Sort, veuràs com
gaudiràs!

Versió dels alumnes/as de 3r A i B de primària de
l’escola Mossèn Jacint Verdaguer

dijous, 10 de novembre de 2016

Conte de l'escola Antaviana

ELS TRES XAIS

Hi havia una vegada dos germanets xais i una germaneta xaia que vivien amb la seva mare al mig del bosc. El xai gran sempre es passava el dia mirant la televisió. A la xaia mitjana li agradava molt llegir i jugar; de vegades es passava tot el dia jugant i de vegades tot el dia llegint! Per últim, el xai petit que era molt intel·ligent i es passava el dia sencer estudiant.
La mare dels tres xais els havia dit que havien d´anar a viure sols al camp perquè ja eren grans i s´havien d´espavilar solets.
Quan eren al camp van buscar un lloc per poder fer tres cases perquè no volien viure junts perquè dos dels germanets no volien treballar gaire i no es posaven d´acord i van decidir fer les cases sols. No es van adonar que en aquell camp hi havia un llop que els estava espiant.
El  xai petit va ser el primer en començar a fer la seva casa de maons perquè va pensar que així la casa resistiria més de la pluja, del fred... La xaia mitjana quan va acabar de fer la migdiada, va pensar que era un bon moment per començar a fer una casa de fusta que li costaria menys que no pas de maons com el seu germà petit. El gran, que es va passar el dia mirant la televisió, quan els seus germans van acabar va decidir fer una casa molt ràpid i la va fer de palla que costava menys de fer que la dels seus germans. A la nit, se´n van anar a dormir cadascun amb el seu peluix.  El llop es va apropar a les cases i en veure els peluixos com que se sentia molt sol, va pensar de trucar a la porta per demanar si li deixaven un.
Quan va trucar a la porta de la casa de palla, el xai gran va tenir molta por i no li volia obrir ni escoltar el que el llop demanava. El llop per poder entrar va començar a bufar i la casa va volar. El xai va agafar el seu peluix i va sortir corrents a casa de la seva germana mitjana. El llop intentava dir-li que no tingués por, que només volia jugar amb el peluix una estoneta però el xai no el va escoltar.
Quan va arribar a casa de la mitjana, el llop va tornar a intentar parlar amb ells però no van voler obrir la porta. Llavors el llop va tornar a bufar i bufar i la casa va ensorrar.
Corrents van anar a casa del seu germà petit amb els seus peluixos a les mans. El llop corria darrere demanant els peluixos, no els volia espantar, però ningú l’escoltava. Quan els germans xais van arribar a casa del petit li van dir:
-       Germanet, el llop ens vol menjar!
-       Com ho sabeu? – Va respondre el xai petit.
-       Perquè ens està perseguint!
Aleshores el germà petit va posar l’orella a la porta i va escoltar el llop dient:
-       No tinc ni peluixos ni amics! Em quedaré tota la vida sol! Quin rollo!
Quan el petit xai va sentir això va pensar que amb la llana dels germans podien fer un peluix pel llop. Així que va proposar-ho als seus germans i entre tots van fer un bonic peluix. Passades unes quantes hores, quan ja tenien el peluix fet, van convidar el llop a berenar xocolata amb xurros i croissants. El llop va dir:
-       Moltes gràcies per convidar-me a berenar! Sento molt haver ensorrat les vostres cases. M’agradaria ajudar-vos a construir més pisos en aquesta casa perquè hi pugueu viure tots.
-       Moltíssimes gràcies llop! Quina fantàstica idea!
Per celebrar-ho van posar música i van descobrir que el llop era molt bon ballarí.
Els dies van anar passant i cada vegada es feien més i més amics; per això els germanets xais van proposar al llop fer una habitació a la casa per ell.
-       De debò? No teniu por que us mengi? – Va preguntar el llop sorprès.
-       No! Confiem molt en tu!
Així que es van posar a construir unes sales per compartir on hi hagués coses per tots: una discoteca, una biblioteca, una zona de jocs, una sala amb un projector per poder mirar pel·lícules i dibuixos i una zona d’estudi.  Fora de la casa van fer una pista de bàsquet i una piscina amb tobogan i trampolí. Cada dissabte convidaven a tots els animalets del bosc a passar el dia. Era súper divertit!


Des d’aquell moment van viure tots molt i molt feliços berenant, cada tarda, xocolata amb xurros i croissants.

dilluns, 7 de novembre de 2016

Conte de l'escola Drassanes

LA RÍNXOLS D'OR

En un país molt llunyà hi havia una nena molt bonica que tenia els
cabells rissats i rossos, per això li deien la Rinxols d’or.
Una tarda va pensar:  Avui fa un dia molt bonic! I va anar a passejar
pel bosc. El bosc era gran i tenia moltes flors. De cop i volta, la
Rinxols d’Or va mirar el cel i estava plovent. No trobava cap refugi ,
fins que va aparéixer una casa amb 3 finestres i una porta i com que
la Rinxols d’Or era molt curiosa va decidir entrar-hi.
A la casa hi havien 3 habitacions molt grans. Va entrar a la sala
d’estar. Allà hi havien 3 cadires, una grossa, una mitjana i una petita.
Primer es va seure a la cadira grossa però era massa dura. Després
es va seure a la cadira mitjana, però era tan alta que els peus no li
arribaven al terra. Després es va seure a la cadireta petita, però com
que la Rinxols d’ or pesava massa...BUM!!!! I la cadireta es va
trencar.
Avergonyida pel que havia fet va entrar a la cuina i va trobar 3 bols
de sopa que encara fumejaven, un bol gros, un mitjà i un petit i com
que tenia molta gana, els va provar . Primer va tastar la sopa del bol
gros...Ah!!!!! Era super calenta. Després va provar la sopa del bol
mitjà . Ecs! Era molt salada. Per últim va provar la sopa del bol petit i
la va trobar tan al seu gust que se la va menjar tota.
La Rínxols d’Or, va veure unes escales  va pujar  cap dalt i va entrar a una
habitació molt gran. Les parets estaven pintades de color verd i en una hi
havia tres fotografies de tres ossos. El terra era de fusta. A l’habitació hi
havien tres llits. Va enfilar-se al llit gran però era massa dur. Després va
pujar al llit mitjà però era massa tou . Va pujar al llit petit i la Rínxols d’Or
ràpidament es va dormir
Els tres propietaris de la caseta, eren tres ossos que havien anat a collir
bolets. Al cap d’una estona van tornar i es van trobar la porta oberta.
L’os gran va dir: Qui ha entrat a la nostra casa?
Van entrar a la Sala d’estar i l’os mitjà va dir : Qui s’ha segut a la meva
cadira?
I l’os petit va dir : Qui s’ha segut a la meva cadira i l’ha trencada?
Van mirar i van veure els seus bols de sopa. L’Os mitjà va dir : qui ha tastat
la meva sopa?
L’Os petit va veure que s’havien menjat tota la seva sopa i es va posar a
plorar.
Els tres ossos van pujar per les escales cap a la seva habitació i van veure
a la Rínxols D’Or dormint. Van tenir una sorpresa molt gran.
La Rinxols d’Or es va despertar i va tenir un ensurt tan gran, que corrents es
va escapar per la finestra i va marxar cap a casa seva sense sabates.
Els tres Ossos la van cridar:

Ei! que t’has deixat les sabates! Però corria tant que no els va sentir.
I és un gos i és un gat aquest conte s’ha acabat.




dilluns, 31 d’octubre de 2016

Presentació video Islamabad

I aquí tenim una presentació súper xula de la ciutat d'Islamabad que ens envien els companys i companyes de Bahria College, l'escola amb qui fem l'intercanvi a Pakistan.
Moltes gràcies!!

Bahria College Islamabad es presenta!

I aquí tenim algunes de les presentacions dels i les alumnes participants de l'escola Bahria College Islamabad de Pakistan.

Moltes gràcies per aquestes cartes tan maques!!


dilluns, 24 d’octubre de 2016

Decoració a Bahria College

Els companys i companyes d'Islamabad ens comparteixen els seus murals amb totes les cartes de presentació de les escoles de Barcelona.

Moltes gràcies, heu fet una feina molt maca i original!!!











dilluns, 17 d’octubre de 2016

Presentació de l'escola Antaviana

Les nenes i nens de tercer de l'escola Antaviana de Barcelona es presenten, i ho fan amb una carta general en català i traduïda a l'anglès pels nois i noies amb ajuda de les seves súper professores.
A més ens deixen una foto perquè els hi posem cara i ulls.
Moltes gràcies!!



Hola, estimats companys i companyes del Pakistan, som els alumnes de tercer de l'escola Antaviana.

dilluns, 10 d’octubre de 2016

Presentació de l'escola Mossèn Jacint Verdaguer

L'escola Mossèn Jacint Verdaguer es presenta i mireu quina foto més xula ens envia!!


Moltes gràcies a tots els nois i noies de tercer que esteu participant.





Hola amics i amigues del Pakistan,  


dilluns, 19 de setembre de 2016

Barcelona - Islamabad

Encetem un nou projecte, aquest cop amb centres de Islamabad, al Pakistan i Barcelona.

Aquest cop comptem amb classes de les escoles Antaviana, Drassanes i Jacint Verdaguer de Barcelona i tres classes de l'escola Escola Bahria College de Islamabad.

Intercanviarem contes populars catalans i pakistanesos, els il·lustrarem i gravarem les versions catalanes i pakistaneses i al final tindrem un llibre de contes  català-urdú fet de forma cooperativa.

Molta sort en l'aventura que encetem plegats!