Hi
havia una vegada dos germanets xais i una germaneta xaia que vivien amb la seva
mare al mig del bosc. El xai gran sempre es passava el dia mirant la televisió.
A la xaia mitjana li agradava molt llegir i jugar; de vegades es passava tot el
dia jugant i de vegades tot el dia llegint! Per últim, el xai petit que era
molt intel·ligent i es passava el dia sencer estudiant.
La
mare dels tres xais els havia dit que havien d´anar a viure sols al camp perquè
ja eren grans i s´havien d´espavilar solets.
Quan
eren al camp van buscar un lloc per poder fer tres cases perquè no volien viure
junts perquè dos dels germanets no volien treballar gaire i no es posaven
d´acord i van decidir fer les cases sols. No es van adonar que en aquell camp
hi havia un llop que els estava espiant.
El xai petit va ser el primer en començar a fer
la seva casa de maons perquè va pensar que així la casa resistiria més de la
pluja, del fred... La xaia mitjana quan va acabar de fer la migdiada, va pensar
que era un bon moment per començar a fer una casa de fusta que li costaria
menys que no pas de maons com el seu germà petit. El gran, que es va passar el
dia mirant la televisió, quan els seus germans van acabar va decidir fer una
casa molt ràpid i la va fer de palla que costava menys de fer que la dels seus
germans. A la nit, se´n van anar a dormir cadascun amb el seu peluix. El llop es va apropar a les cases i en veure
els peluixos com que se sentia molt sol, va pensar de trucar a la porta per
demanar si li deixaven un.
Quan
va trucar a la porta de la casa de palla, el xai gran va tenir molta por i no
li volia obrir ni escoltar el que el llop demanava. El llop per poder entrar va
començar a bufar i la casa va volar. El xai va agafar el seu peluix i va sortir
corrents a casa de la seva germana mitjana. El llop intentava dir-li que no
tingués por, que només volia jugar amb el peluix una estoneta però el xai no el
va escoltar.
Quan
va arribar a casa de la mitjana, el llop va tornar a intentar parlar amb ells
però no van voler obrir la porta. Llavors el llop va tornar a bufar i bufar i
la casa va ensorrar.
Corrents
van anar a casa del seu germà petit amb els seus peluixos a les mans. El llop
corria darrere demanant els peluixos, no els volia espantar, però ningú
l’escoltava. Quan els germans xais van arribar a casa del petit li van dir:
- Germanet,
el llop ens vol menjar!
- Com
ho sabeu? – Va respondre el xai petit.
- Perquè
ens està perseguint!
Aleshores
el germà petit va posar l’orella a la porta i va escoltar el llop dient:
- No
tinc ni peluixos ni amics! Em quedaré tota la vida sol! Quin rollo!
Quan
el petit xai va sentir això va pensar que amb la llana dels germans podien fer
un peluix pel llop. Així que va proposar-ho als seus germans i entre tots van
fer un bonic peluix. Passades unes quantes hores, quan ja tenien el peluix fet,
van convidar el llop a berenar xocolata amb xurros i croissants. El llop va
dir:
- Moltes
gràcies per convidar-me a berenar! Sento molt haver ensorrat les vostres cases.
M’agradaria ajudar-vos a construir més pisos en aquesta casa perquè hi pugueu
viure tots.
- Moltíssimes
gràcies llop! Quina fantàstica idea!
Per
celebrar-ho van posar música i van descobrir que el llop era molt bon ballarí.
Els
dies van anar passant i cada vegada es feien més i més amics; per això els
germanets xais van proposar al llop fer una habitació a la casa per ell.
- De
debò? No teniu por que us mengi? – Va preguntar el llop sorprès.
- No!
Confiem molt en tu!
Així
que es van posar a construir unes sales per compartir on hi hagués coses per
tots: una discoteca, una biblioteca, una zona de jocs, una sala amb un
projector per poder mirar pel·lícules i dibuixos i una zona d’estudi. Fora de la casa van fer una pista de bàsquet
i una piscina amb tobogan i trampolí. Cada dissabte convidaven a tots els
animalets del bosc a passar el dia. Era súper divertit!
Des
d’aquell moment van viure tots molt i molt feliços berenant, cada tarda,
xocolata amb xurros i croissants.
